LA DISFUNCIÓ ENDOTELIAL I LES CÈL·LULES MARE A LES MALALTIES CARDIOVASCULARS

7 abril 2006

Dr. Ulf Landmesser
Universidad de Hannover. Hannover

 

La disfunció endotelial (DE) ocupa un paper clau en el desenvolupament, progressió i complicacions clíniques de l’arterosclerosi. Entendre la naturalesa dels mecanismes subjacents a la DE ha estat un pas clau per a conèixer la importància de la disfunció de l’activitat de l’òxid nítric sintetasa endotelial.

L’any 1980 els experiments de Furchgott demostraren que la relaxació per l’acetil-colina, en preparacions venoses o arterials utilitzades in vitro, requeria la presència de cèl·lules endotelials. A més a més, es va afegir la intervenció de la via metabòlica de l’arginina/òxid nítric (NO), per la qual cosa, a Furchgott, Ignarro i Murad els hi concediren  el premi Nóbel de Fisiologia i Medicina l’any 1998.  

 

Actualment, la DE s’associa a l’arterosclerosi i a una prognosi adversa. Els estudis en aquest camp han demostrat que els progenitors de les cèl·lules endotelials (EPCs), els angioblastes, aïllats en sang perifèrica i separats mitjançant els antigens de superfície, s’incorporen en els llocs de l’angiogènesi activa. La importància d’aquest mecanisme s’observa després de l’anàlisi del percentatge de re-endotelització in vivo i

en vint pacients diabètics, que resulta ser molt significativa front als controls. La capacitat de regeneració depèn de tres mecanismes: la producció de NO, l’equilibri entre l’apoptosi i la regeneració i la inactivació endotelial de la producció de NO per l’increment de les oxidases de la NADPH i de la xantina.

 

            Les estatines tenen efectes pleitròfics i de redundància de funcions. Són inhibidors de l’HMG-CoA reductasa, i si bé s’utilitzen per a disminuir els nivells plasmàtics de colesterol i el risc cardiovascular, mereixen especial atenció per la seva acció sobre l’endoteli vascular. Aquests fàrmacs disminueixen el gruix de l’íntima i la magnitud dels efectes clínics que segueix a la implantació d’un stent. La seva implicació en l’increment de la transcripció del gen del NO i les seves propietats antioxidants han suposat un notable increment dels assaigs clínics per a l’estudi d’aquests compostos. Així la rosuvastatina, aprovada per la FDA a l’any 2003, està actualment en investigació mitjançant dos assaigs clínics: el CORONA que pretén recollir 4900 pacients en uns 3 anys utilitzant una dosi de 10 mg/dia i un altre estudi clínic, aleatoritzat i a dolbe cec anomenat GISSI-HF que s’ha iniciat a Itàlia.

Les dades disponibles suggereixen l’urgent necessitat d’avaluar l’efecte de l’administració d’estatines en la funció endotelial, en pacients amb insuficiència cardíaca mitjançant assaigs clínics internacionals i multicèntrics.

El conferenciant va concloure dient que la disfunció endotelial promou l’arterosclerosi i per tant mesurant la funció de l’endoteli es pot predir el risc cardiovascular que representa una nova estratègia terapèutica.