“Estudi dels factors pronòstics en pacients que presenten un primer episodi suggerent de malaltia desmielinitzant“.
Responsable: Mar Tintoré Subirana
Estudi de cohort per a establir la relació entre la informació clínica, radiològica, neurofisiològica i immunològica obtinguda inicialment i el risc de recurrència i d’aconseguir un nivell de discapacitat significatiu.

“Estudi de marcadors immunològics i hormonals associats amb la fatiga en pacients amb esclerosi múltiple”.
Responsable: Neus Téllez Lara.
Estudi longitudinal per a identificar en sang perifèrica marcadors biològics relacionats amb la fatiga en l’esclerosi múltiple.
“Recerca de marcadors immunològics i d’expressió gènica que permetin predir la resposta clínica al tractament amb interferó beta”.
Responsable: Manuel Comabella López.
Estudi ampli de marcadors immunològics (mijtançant citometria de flux), genètics (mitjançant arrays de SNPs), i genòmics (mitjançant microarrays d’expressió gènica) en pacients tractats amb interferó beta i classificats en bons i dolents responedors al tractament en base a criteris clínics.
“Recerca de factors clínics i radiològics pronòstics de la resposta al tractament amb interferó beta“.
Responsable: Jordi Río Izquierdo.
Estudi de cohort per a establir les mesures de resultats per a assaigs clínics amb major validesa clínica i els indicadors clínics i radiològics inicials associats a una resposta dolenta al tractament.
“Recerca de gens candidats en regions de susceptibilitat per a l’esclerosi múltiple”.
Responsable: Montserrat Camiña Tato.
Contribució a l’estudi del component genètic de l’esclerosi múltiple mitjançant la recerca de gens candidats associats amb la malaltia
“Estudi de les subpoblacions mieloide i limfoide de cèl·lules dendrítiques en pacients amb esclerosi múltiple”.
Responsable: Cristina López García.
Estudi de marcadors d’activació i coestimulació de les subpoblacions majoritàries de cèl.lules dendrítiques presents en sang perifèrica, cèl.lules dendrítiques mieloides i plasmacitoides, en pacients amb diferents formes clíniques d’esclerosi múltiple.
“Estudi de susceptibilitat per a l’apoptosi en poblacions cel·lulars potencialment patogèniques per a l’esclerosi múltiple”.
Responsable: Eva Julià Arteaga.
Estudi de l’expressió d’un ventall de mediadors del procés d’apoptosi en la població de limfòcits T CD4+CCR5+ i CD4+CXCR3+ en sang perifèrica en pacients amb esclerosi múltiple pertanyents a diferents formes clíniques.
“Estudis de la funció de les proteïnes antioxidants metalotioneines en la patogènia de la encefalomielitis autoimmune experimental i de la esclerosis múltiple. Implicacions terapéutiques”.
Responsable: Carmen Espejo Ruíz.
Les metal.lotioneïnes (MT) són unes proteïnes antioxidants que han demostrat tenir propietats antiinflamatòries i neuroprotectores. L’esclerosi múltiple és una malaltia inflamatòria i desmielinitzant del sistema nerviós central pel que ens interessem en estudiar la funció de les MT en la patogenia de la encefalomielitis autoimmune experimental (EAE), mitjançant l’utilització
“Recerca terapèutica en esclerosi múltiple ”.
Responsable: Xavier Montalban.
Durant l’any 2005, el grup de recerca en Neuroimmunologia Clínica va participar en set assaigs clínics internacionals: tres assaigs Fase II, tres assaigs Fase III i un assaig Fase IV.
“Inducció de tolerància en l’encefalomielitis autoimmune experimental mitjançant teràpia gènica”.
Responsable: Jordi Barquinero
Basant-nos en que la presentació d’antigens propis en el timus provoca la deleció de les cèl.lules T específiques per a aquests antigens, l’objectiu d’aquest estudi es induir tolerància immunològica mitjançant el trasplantament de cèl.lules mare hemopoiètiques modificades genèticament perquè expressin l’antigen encefalitogènic utilitzat per a la inducció de la encefalomielitis autoimmune experimental.