“Síndrome d’apnea obstructiva del son (SAOS) o roncopatia crònica.”
Responsable: Pedro Quesada Marín i Juan Lorente Guerrero.
La millora evident de l’índex d’apnea hipoapnea per hora (IAH) després de la ressecció parcial del vel del paladar tou (RPP), demostra de forma objectiva la influència de l’hipertròfia del vel del paladar en la OSAS. 
Tot i això existeix un nombre encara important de pacients (20-30%) que no es beneficien des del punt de vista polisomnogràfic d’aquesta cirugia, el que demostra que en alguns casos l’obstrucció de la via aèria superior es deu a estructures anatòmiques diferents al vel del paladar. Això ens ha portat, conjuntament amb els serveis de Neurofisiologia i Pneumologia, a valorar també la tolerància de la ventilació amb pressió positiva no invasiva (CPAP) en els pacients que, després de ser sotmesos a aquesta tècnica quirúrgica (RPP), no se’ls va resoldre la seva simptomatologia. Es va concloure que aquesta tècnica quirúrgica no augmentava la intolerància del CPAP.
- "Efectes de la septoplàstia funcional en la síndrome d’apnea obstructiva del son (SAOS)”.
En pacients amb SAOS i insuficiència respiratòria nassal per dismòrfia septal, la septoplàstia funcional és l’opció terapèutica adequada, ja que disminueix la resistència nassal i incrementa el flux aeri nassal. Això ens ha portat, conjuntament amb el servei de Neeurofisiologia, a realitzar un estudi amb l’objectiu de determinar l’efecte sobre les manifestacions de la SAOS (IAH, nivell d’oxigenació durant el son, somnolència diürna i altres) de la septoplàstia funcional en pacients amb dismòrfia septal,. S’ha arribat a la conclusió que la septoplàstia funcional és l’opció terapèutica adequada, ja que disminueix la resistència nassal i incrementa el flux nassal aeri, produïnt millora de la SAOS. En aquells casos en que la millora no és efectiva sí que sembla beneficiar la tolerància al CPAP nassal.
- “Prevalència del reflux gastroesofàgic en pacients amb SAOS”.
En el SAOS la dificultat respiratòria d’aquests pacients comporta una disminució de la pressió supradiafragmàtica, que facilita el reflux del contingut àcid gàstric a causa d’un fenòmen de succió per pressió negativa. Existeixen diferents estudis que suggereixen l’associació de la malaltia per reflexe gastroesofàgic (ERGE) amb el SAOS, però la prevalença de la ERGE en la SAOS i la influència de la severitat de les SAOS en la ERGE no és encara coneguda. Conjuntament amb els serveis d’Otorrinolaringologia, Neurofisiologia i Digestiu de l’HUVH, hem iniciat un estudi amb l’objectiu de determinar la prevalença del reflux gastroesofàgic en els pacients diagnosticats de SAOS per poligrafia de son convencional, i valorar l’eficàcia d’un qüestionari de símptomes en el diagnòstic del reflux gastroesofàgic en aquests pacients.
“Relació del reflux gastroesofàgic amb patologia otorrinolaringològica”.
Responsable: Pedro Quesada Marín i Juan Luis Quesada Martínez.
Existeixen, en Otorrinolaringologia, algunes patologies que es pensa que estan relacionades amb la presència de la ERGE, com la laringitis posterior, les estenosis laringotraquials, el globus faringi, la síndrome d’apnees obstructives, els granulomes laringis,etc. Tot i que existeixen diferents estudis en els quals s’intenta determinar l’existència de la ERGE en aquest tipus de patologia, no existeixen treballs en els quals s’avalui l’eficàcia del tractament antireflux. L’objetiu d’aquesta línia de recerca és l’avaluació del resultat terapèutic en aquests pacients.
“Captació de tal·li 201 en pacients daignosticats de carcinoma de laringe “.
Responsable: Pedro Quesada Marín i Juan Lorente Guerrero
Hem iniciat una línia de recerca conjuntament amb els serveis d’Otorrinolaringologia i de Medicina Nuclear en pacients diagnosticats de carcinoma de laringe per tal d’establir una correlació diagnòstica entre la localització i l’extensió de la lesió mitjançant exploració ORL, cirugia en els casos quirúrgics, TC i tal·li 201 per veure la fiabilitat d’aquesta prova com a mètode diagnòstic per imatge i per al seguiment i control de possibles recidives locals posttractament.
- “Rendiment de la 99mtc-depreòtida en l’estadificación inicial i diagnòstic de recurrència del càncer de laringe”.
La demostrada utilitat de NeoSpect en el càncer de pulmó, que comparteix aspectes similars als tumors epitelials de la laringe, fa que es pugui plantejar una hipòtesi plaussible en quant a la seva eficàcia en l’estadificación incial i en la detecció de recurrència d’aquest tipus de neoplàsies.Això ens ha portat, conjuntament amb el servei de Medicina Nuclear, a avaluar el rendiment diagnòstic de la 99mTc-depreòtida en l’estadificació inicial i el diagnòstic de recurrència del cáncer de laringe, amb uns objectius concrets:
>Obtenir les xifres de sensibilitat, especificitat i valor predictiu de la 99mTc-depreòtida en la fase de diagnòstic i estadificació inicial del càncer de laringe.S’usarà com a estàndard de referència la TC/RM i el seguiment a dos anys.
>Obtenir les xifres de sensibilitat, especificitat i valor predictiu en el diagnòstic de recurrència en l’exploració realitzada als 6 mesos del tractament inicial.
>El seguimient clínic i radiològic tindrà una durada mínima de dos anys a partir de la finalització del tractament inicial.
“Factors de transcripcio genètica i NOS en processos inflamatoris de les vies aèries altes”.
Responsable: Jose Oriol Bulbena Moreu i Juan Lorente Guerrero.
En col·laboració amb l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona, CSIC s’està duent a terme un projecte de recerca sobre els mecanismes cel·lulars i moleculars dels processos d’inflamació crònica de la mucosa respiratòria. S’està estudiant la via de senyalització NF-KB/ òxid nítric sintasa induïble (iNOS) en les cèl·lules epitelials de pòlip i mucosa nassal.