“Malalties ocupacionals, asma i malaltia pulmonar intersticial difusa EPID”.
Responsable: Ferran Morell Brotard.
El grup és responsables de l’elaboració del registre de pneumopaties laborals a nivell nacional. En l’elaboració 
del registres participen diferents grups dedicats a la patologia laboral que constitueixen el Grup EROL. Fins ara no es disposava de cap registre de malalties respiratòries ocupacionals, i malalties com l’asma ocupacional suposen la patologia respiratòria d’origen laboral més freqüent en la majoria del països desenvolupats. El nostre equip forma part del “Grup Col.laboratiu per a la Investigació de l’Asma per Soja a Barcelona”, que realitza el control diari a la ciutat de Barcelona de la concentració ambiental de l’aeroal·lergen de la soja. Aquestes dades són úniques al món i han sigut de gran ajuda a les autoritats de la ciutat per a controlar les descàrregues de soja i eliminar epidèmies d’asma. En la recerca de la patologia ocupacional per exposició a l’amiant, el laboratori de recerca està dotat de la infraestructura necessària per a la realització d’estudis de determinació de cossos d’amiant en el pulmó, sent l’únic centre espanyol que realitza aquest tipus d’estudis.
“Infeccions respiratòries i biologia molecular”.
Responsable: Javier de Gracia Roldán.
El grup és responsable del registre nacional de bronquiectèssies i controla aproximadament 600 pacients amb aquesta patologia. Existeix també una Unitat de Referència de Catalunya en la qual es visiten aproxiamdament 145 malalts adults amb fibrosi quística i és alhora responsable del registre nacional i llatinoamericà d’aquesta patologia. El grup posseeix una consulta externa monogràfica d’immunodeficiències primàries com a centre de referència. En els pacients amb immunodeiciències primàries, el grup ha realitzat estudis sobre el dèficit de producció d’anticossos específics enfront a antígens polisacàrids. Aquesta immunodeficiència ha estat inclosa en la classificació de l’OMS (1999) com a un subgrup dins les immunodeficiències primàries per dèficit d’anticossos.
”Trasplantament pulmonar i hipertensió pulmonar”.
Responsable: Antonio Román Broto.
El programa de trasplantament pulmonar a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron es va iniciar l’any 1990 amb la realització del primer trasplantament exitós de l’Estat Espanyol. Els primers trasplantaments pulmonars van ser unipulmonars i l’any 1994 es va realitzar el primer trasplantament bilateral usant la tècnica que s’utilitza actualment. L’equip de trasplantament pulmonar és un equip multidisciplinar. L’activitat anual supera els 30 trasplantaments a l’any, el que suposa estar en els primers llocs a nivell europeu. L’objectiu per als pròxims anys, en la línia del trasplantament pulmonar, es centren en l’estudi de la qualitat de vida dels pacients amb insuficiència respiratòria o hepàtica que es considerin candidats al trasplantament pulmonar o hepàtic, i en l’anàlisi dels factors que influeixen en aquesta qualitat de vida després del trasplantamaent durant els tres primers anys del postoperatori. A més a més s’estan desenvolupant estudis farmaciocinètics d’immunosupressors i antibiòtics. L’estudi multicèntric més important de la línia es centra en el projecte TRANSEPOC que intentarà establir la correlació entre estructura i funció en EPOC avançada; és de gran importància per tal de compendre en profunditat la fisiopatologia de l’EPOC en situació avançada i greu.
“Estudi d ‘EPOC i patologia pleural”.
Responsable: Jaume Ferrer Sancho.
El grup d’EPOC s’ha dedicat al diagnòstic, tractament i recerca d’aquesta patologia des de fa més de cinc anys. Les línies objecte de la nostra atenció han estat la genètica de l’EPOC, en especial dels pacients amb efisema per dèficit d’a-1 anti-tripsina i l’exacerbació EPOC. En l’actualitat es segueix una doble línia de recerca: en primer lloc es continua amb la línia d’EPOC en dos projectes col·laboratius; un projecte multicèntric, destinat a conèixer la variabilitat fenotípica de l’EPOC, i un altre de correlació anatomofuncional en pacients amb EPOC greu. En segon lloc, s’ha iniciat una línia de recerca basada en l’estudi de la inflamaciò mitjançant tècniques de biologia molecular en teixit pulmonar.
“Trastorns respiratoris del son “.
Responsable: Gabriel Sampol Rubio.
Un dels objectius futurs d’aquesta línia és la realització d’un estuidi cas-control de la presència de la síndrome d’apnees obstructives del son en pacients amb dissecció de l’aorta toràcica. Un altre dels objectius és l’estudi dels factors determinants del fracàs ventilatori agut en el pacient amb la síndrome d’apnees del son, que permetrà detectarles en pacients ingressats en situació d’insuficiència respiratòria aguda hipercàpnica, determinar les seves característiques clíniques, els factors afavoridors i la seva posterior evolució. En el camp de la ventilació mecànica, es realitzen estudis de ventilació mecànica no invasiva domiciliària en pacients amb insuficiència respiratòria crònica secundària a malalties neuromusculars o alteracions de la caixa toràcica, per tal de comparar l’eficàcia de l’adaptació de la ventilació mecànica de forma ambulatòria o hospitalària en pacients amb malalties restrictives secundàries a alteracions de la caixa toràcica o a malalties neuromusculars.