“Estudi de l’activitat sèrica de la DNAsa 1 en pacients amb LES. Estudi de mutacions en el gen de la DNAsa 1.”.
Responsable: Miquel Vilardell Tarrés . 
La disminució de l'activitat de la DNAsa 1 podria provocar la persistència del DNA i la formació d’anticossos anti-DNA. En aquest estudi hem valorat els nivells d’activitat en el sèrum de malalts amb LES, així com el grau d’associació entre un determinat polimorfisme del gen i la funcionalitat de l’enzim. També s’han establert correlacions amb les dades clíniques i serològiques dels pacients.
“Estudi de la metilació del DNA en pacients amb LES”.
Responsable: Josep Ordi Ros.
La hipometilació del DNA observada en el LES conduiria a l’augment d’expressió de certs gens normalment silenciats i que podrien donar lloc a una autorreactivitat. Aquest DNA més “desprotegit” seria el causant de la inducció d’anticossos anti-DNA. Per tal d'esbrinar el perquè d’aquesta hipometilació, hem avaluat el grau d’expressió de diferents metilases i desmetilases.
“Estudi de les vies IFN-gamma/STAT i TGF-ß/Smad en pacients amb nefropatia lúpica: possible correlació clínica i utilitat pronòstica.”.
Responsable: Josep Ordi Ros.
La nefropatia lúpica (NL) segueix sent una de les principals causes de morbi-mortalitat en els pacients amb LES, evolucionant en alguns casos a una fibrosi renal. S'han estudiat les vies de senyalització IFN-g/STAT1 i TGF-b/Smad i el seu paper en l'evolució a fibrosi en les biòpsies de pacients amb NL. S'ha dut a terme un estudi de correlació amb els diferents paràmetres clínics i de laboratori.
“Influència de l’activitat del LES en el desenvolupament de l’aterosclerosi precoç. Estudi de biomarcadors inflamatoris amb paràmetres de risc cardiovascular en l’activitat i la remissió”.
Responsable: Josep Ordi Ros.
L’aterosclerosi en els pacients amb LES és més prevalent i anticipada que en la població general. Donat que l’aterosclerosi és un procés inflamatori, a major grau d’inflamació (i, per tant, d’activitat de la malaltia), major risc cardiovascular. El que pretenem és valorar si el grau d’activitat de la malaltia lúpica es correlaciona amb alguns paràmetres predictors de risc cardiovascular.
“Inflamació crònica, immunosenescència i envelliment. ”.
Responsable: Jaume Alijotas Reig .
L’aterosclerosi es un procés inflamatori. La lesió/activació endotelial amplifica el fenomen i facilita la reactivitat creuada entre diverses proteïnes. La immunosenescència afavoreix la pèrdua de tolerància immunològica. Estem estudiant la reactivitat creuada entre OxLDL, diversos aPL i les HSP, així com els polimorfismes i les quantitats de les principals citoquines pro i anti-inflamatòries.
“Estabilitat telomèrica i envelliment ”.
Responsable: Jaume Alijotas Reig /Dr. Simón Schwartz 
Investiguem la relació entre les alteracions epigenètiques (codi d’histones i metilació del DNA) de les regions telomèriques i de les regions gèniques promotores de les proteïnes telomèriques i reguladores de les estructures telomèriques, i les alteracions d’expressió de les mateixes en relació a l'edat, tenint en compte la presència o absència de patologies pròpies de l’envelliment.
“Mecanismes lesionals de tipus immunològic en les reaccions adverses tardanes dels bioimplants“.
Responsable: Jaume Alijotas Reig
Les manifestacions clíniques tardanes aparegudes quan es col·loquen bioimplants semblen tenir una base immune. Estudiem les característiques histològiques dels implants més emprats, així com quins són els mecanismes lesionals. Intentem analitzar el paper dels bacteris en la inducció i/o manteniment d’aquestes reaccions i la possible correlació entre certs haplotips HLA i les reaccions adverses.
“Caracterització de l’alliberació de mediadors mastocitaris a nivell intestinal en pacients amb al·lèrgia alimentària i síndrome de l’intestí irritable. Relació amb l’estrès i la permeabilitat intestinal ”
Responsable: Javier Santos, Mar Guilarte
Estudi de la relació del mastòcit intestinal en la regulació de la permeabilitat intestinal en dues malalties inflamatòries com són l’al·lèrgia a aliments i la síndrome de l’intestí irritable. Inclou estudis en animals d’experimentació i en humans.
“Modificacions en l’expressió de molècules coestimuladores de la presentació antigènica per la immunoteràpia amb al·lergens”
Responsable: Victòria Cardona i Dahl
La immunoteràpia específica amb al·lergens podria modificar l’expressió de molècules a la superfície de les CPA. L’objectiu de l’estudi es determinar l’expressió de CD23, CD80, CD86 en CPAs (limfòcits B i monòcits), així com els seus lligands en les cèl.lules T, el CD21 i el CD28, i valorar l’eventual modificació per la immunoteràpia.
“Al·lergenicitat i reactivitat creuada del pol·len Seneci spp ”
Responsable: Victòria Cardona i Dahl
Seneci spp és un ampli gènere de plantes que pertany a la família de les Compostes, una de les més al·lergèniques del nostre medi. L’objectiu de l’estudi és determinar la prevalença de sensibilització a aquest pol·len entre els pacients amb al·lèrgia respiratòria, caracteritzar i purificar els principals al·lergens del pol·len.
“Perfil al·lergènic amb antigens recombinants en pacients amb al·lèrgia al làtex ”
Responsable: Victòria Cardona i Dahl
La via de sensibilització i l’expressivitat clínica de l’al·lèrgia al làtex podria estar relacionada amb un diferent patró de sensibilització als diferents al·lergens del làtex. L’objectiu del present estudi es determinar l’IgE específica front a diferents al·lergens recombinants de làtex i establir una correlació amb les dades clíniques dels pacients
“Bases moleculars de l’etiopatogènia de l’Artritis Reumatoide”
Responsable: Sara Marsal Barril
S’estan duent a terme estudis d’associació genètica i expressió gènica mitjançant tecnologies d’anàlisi massiu per a l’estudi del component genètic de l'AR, la identificació de marcadors biològics de resposta a teràpies biològiques i la caracterització del fibroblast sinovial en l'AR.
“Fibromiàlgia. Aspectes clínics i epidemiològics.”
Responsable: Cayetano Alegre de Miguel
S'està realitzant una revisió sistemàtica de l’eficàcia i seguretat de les intervencions farmacològiques a la fibromiàlgia (FM). Tan mateix s’està iniciant una línea de treball per a la identificació de marcadors biològics en aquesta malaltia.
“Artritis idiopàtica de la infància. Aspectes epidemiològics, genètics i clínics.”
Responsable: Consuelo Modesto Caballero
S'està realitzant un estudi epidemiològic, amb el suport dels pediatres d’atenció primària i hospitalaris de Catalunya, per conèixer la incidència i prevalença d’aquesta entitat en el nostre país. En els casos amb presentació poc comú es busquen mutacions en gens associats recientment a altres entitats inflamatòries.